Posted by: pauserra | March 26, 2009

SIDA al Camerun i Benet XVI

Carta al Director enviada el 23-03-2009
Publicada a El Periodico de Catalunya (26-03-2009, http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=598408&idseccio_PK=1006)

SIDA al Camerún i Benet XVI

Segons l’article publicat a Studies in Family Planning (març de 2004, p. 39-47) al Camerún entre 1992 i 2001 la venda de preservatius va augmentar de 6 milions a 15 milions, al mateix temps que la incidència del SIDA es triplicava al mateix periode del 3% al 9%. No sembla doncs que Benet XVI estigui massa allunyat de la realitat envers el SIDA a l’Àfrica.

Pau Serra del Pozo

Professor titular habilitat de Geografia Humana


Responses

  1. Diuen això mateix, amb més detall, al Periódico d’avui. T’hi poso l’enllaç, però no sé si duren gaires dies els enllaços d’aquest diari:

    http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=611261&idseccio_PK=1007

    Per si de cas, et copio l’article copio:

    El Papa, l’Àfrica i els condons

    M’agradaria llançar una pregunta innocent: ¿Heu sentit que cap país africà protestés per les paraules del papa Benet XVI en contra dels preservatius durant el seu viatge a l’Àfrica al març? Jo encara no he sentit ni mitja paraula respecte a això. Després de 20 anys a Uganda, la recent admissió a tràmit al Congrés dels Diputats d’una reprovació al Papa per aquestes paraules no deixa de semblar-me una manera subtil del paternalisme que patim els occidentals: pretendre saber el que és millor per a l’Àfrica sense molestar-nos a consultar els africans.

    Sobre el preservatiu, i més a l’Àfrica, hi ha molt a matisar. Jo, personalment, no estic d’acord al cent per cent amb la posició oficial de l’Església catòlica en aquest tema perquè, sense anar més lluny, en el cas de les parelles discordants (en què un dels seus membres està infectat pel VIH i l’altre, no) em sembla que no hi ha més remei que acceptar que el condó és el remei més viable, una opinió que és compartida per una infinitat de sacerdots, religioses i bisbes que viuen el dia a dia de la dura realitat sobre el terreny. També hem de ser realistes i poder ajudar les dones, amb uns marits que fan el que els dóna la gana, perquè es protegeixin si no hi poden fer res més.
    Però una cosa és això, i una altra molt diferent és aconsellar als que tenen una vida irresponsablement promíscua que es posin la gometa i a viure que són dos dies. I a l’Àfrica, la promiscuïtat –molt associada al masclisme– és una plaga que per a la seva eradicació demana la resposta més lògica i raonable: treballar pel canvi de comportament.

    I aquest canvi és possible, i aquí és on jo penso que Benet XVI sí que té raó. Durant els meus primers anys de treball a Uganda, la taxa d’infecció pel VIH era espantosa, al voltant del 30%. El percentatge de prevalença ha caigut fins a arribar a l’actual 6%, i no crec que l’ús del condó hagi jugat en aquesta situació un paper de primer ordre. Primer, perquè en un país on més de la meitat dels habitants viuen amb menys d’un dòlar al dia, no penso que hi hagi gaire gent que es gasti 500 xílings (un terç de dòlar) en una capseta de tres profilàctics.

    El Govern d’Uganda va voler destacar, en les seves campanyes, l’abstinència sexual per als joves i la fidelitat per als casats, i no sembla que els hagi anat gaire malament amb aquesta manera de fer les coses. De fet, tots els països africans que han volgut afrontar el tema de la sida de manera assenyada han intentat aprendre del model ugandès.

    L’Església proposa les seves posicions doctrinals i després cadascú té tot el dret d’acceptar-les o no. Per això, no entenc que hi hagi països europeus –Bèlgica i ara Espanya– que es permetin recriminar el Papa per les seves paraules a l’Àfrica, quan els mateixos africans no ho han fet. Si de veritat estan tan preocupats per l’Àfrica, podrien començar per revisar la seva política comercial, que margina els productes africans.” José Carlos Rodríguez, Xarxa Esport i Cooperació, Burundi (El Periódico de Catalunya, 11 de maig 2009)

  2. Moltes gràcies per la referència i el comentari. Calen veus que se surtin del “pensament únic”.
    Pau


Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Connecting to %s

Categories

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.