Pau Serra del Pozo

Dona immigrada, forçada sovint a través de xarxes delictives de tràfic de persones. Aquest és el perfil típic de la majoria de les prostitutes a la Unió Europea. La Vanguardia participa d’aquest saborós negoci cada dia amb les seves pàgines d’anuncis de ‘cites’. Com a subscriptor de La Vanguardia sento vergonya.

Pau Serra del Pozo
Subscriptor número 1445372

Acabo de llegir la interessant carta del Sr. Antoni Jané Galbete a Avui (17/08/10). No sabia que l’arquebisbat de Barcelona tingués un compte corrent per a ajudar en les despeses de la visita de Benet XVI a Barcelona. Gràcies a l’anunci del Sr. Jané he pensat que jo també havia de col.laborar-hi, així que acabo de fer el meu petit donatiu. Crec que és un honor per a Barcelona tenir un visitant com Benet XVI.

Pau Serra del Pozo

La valentia del Sr. Milián Mestre

Ahir el Sr. Milián Mestre publicà un llarg article de fons amb el títol “La valentia alliberadora”. Felicitacions a “Avui” i a l’autor de l’article. I també a ell la meva admiració per la seva valentia. Tant de bo hi hagin més “plomes” que no es deixin arrossegar pel fàcil vent de la moda.

Pau Serra del Pozo

Text original:

Immigració i delinqüència

Les teories clàssiques de la criminologia i de la sociologia vinculen la “desorganització social” amb una major incidència de delictes: grups socials com els nouvinguts a les ciutats, “desorganitzats” i amb pocs referents serien els més propicis vers el crim. El Chicago dels anys 1920 i 1930 n’és el clàssic exemple. Amb aquests precedents intel.lectuals als EUA el govern va encarregar tant a 1901, 1911 com al 1931 comissions d’estudi per a comprovar el vincle entre immigrants i crims: les conclusions van ser que eren més aviat els immigrants els que presentaven nivells de delinqüència inferiors als autòctons. Aquesta línia de pensament s’ha reforçat encara més als EUA als darrers anys amb publicacions científiques i també de divulgació que, amb mitjans estadístics millors que els de fa 70 o 110 anys revelen, tot concretant més, que són els immigrants nouvinguts, els que anomenem “de primera generació” els que mantenen conductes menys delictives en general que els autòctons. En canvi els nouvinguts que deixen de ser-ho i passen més temps als EUA i sobretot els seus fills i nets, etc. que s’hi “assimilen”, són els que s’acosten més als nivells de delictes de la societat d’acollida.

A Catalunya no sembla que tinguem encara aquesta tradició d’estudi desapassionat de les coses. Seria hora d’iniciar-la per a no caure en la paraula fàcil.

Proudhon, socialista utòpic, deia que l’única persona que sobrava al món era Malthus. Malthus, economista i pastor anglicà a cavall entre els segles XVIIII-XIX, defensava la reducció de població, dels pobres esclar, ja que obligaven a l’estat a gastar en despesa social. El neo-malthusià Paul Ehrlich ha estat guardonat amb el premi Ramon Margalef d’ecologia atorgat per la Generalitat de Catalunya. Ehrlich va viatjar a l’Índia dels anys 1960s: va concloure que era del tot inútil que les agències d’ajuda internacional es molestessin amb aquell païs. Ehrlich, biòleg, no en fa gaire comentaris sobre l’Índia actual, un dels grans països emergents BRICs. Ehrlich ha fet del catastrofisme del “n’hi ha massa gent” la seva professió, a condició que la “gent” fos del Tercer Món. No conec encara cap neo-malthusià del Tercer Món. És fàcil dir “n’hi ha massa gent (al Tercer Món, esclar)” quan ets un occidental posicionat confortablement a California. Enhorabona, Ehrlich pot recuperar ara gràcies al premi metàlic de la Generalitat els diners que va perdre en la seva aposta amb en Julian Simon el 1990. L’Ehrlich a 1980 va apostar que deu anys més tard els preus d’un grup de minerals, seleccionat pels seus amics ‘experts’, pujarien. Simon sostenia tot el contrari. Va guanyar-ne en Simon, l’etern optimista, com a prova que els recursos naturals no s’esgoten malgrat el creixement de la població. Per cert, pel Simon, ni tant sols l’Ehrlich sobrava al món: totes les persones poden aportar-hi quelcom.

Pau Serra del Pozo
Professor titular habilitat de Geografia Humana

SIDA al Camerún i Benet XVI

Segons l’article publicat a Studies in Family Planning (març de 2004, p. 39-47) al Camerún entre 1992 i 2001 la venda de preservatius va augmentar de 6 milions a 15 milions, al mateix temps que la incidència del SIDA es triplicava al mateix periode del 3% al 9%. No sembla doncs que Benet XVI estigui massa allunyat de la realitat envers el SIDA a l’Àfrica.

Pau Serra del Pozo

Professor titular habilitat de Geografia Humana